Museu Arxiu Tomàs Balvey
Cardedeu
Guanyadora Projecte Art Vigent
2015
Lourdes Fisa és l’artista seleccionada en el Projecte Art Vigent 2015
EL JOC COM UN VIATGE DE DESCOBERTA
Glòria Bosch
En el joc tot és possible, ens diu Lourdes Fisa. El vídeo del viatge de l’estudi al Museu ens diu molt d’aquest trànsit permanent i intercanviable que habita el seu món creatiu. I, una vegada en l’espai, es bifurquen camins plàstics que ens conviden a jugar, perquè a través del joc reivindica el risc, l’atzar i l’estratègia que formen part de qualsevol trajecte vital.
Entre les frases, trobem pistes per endinsar-nos en cada àmbit i alhora en aquells elements recurrents que permeten trobar les bases del seu procés: La vida és tot allò que ens passa mentre fem el recorregut, afegint-hi la nostra pròpia combinatòria, les experiències que ens permeten construir aquest quadre fragment a fragment, com un puzle.
Pintura, gravat, dibuix, objecte i escriptura ens permeten establir relacions de pensament, ens situen i ens obren a les moltes maneres de jugar proposades per l’autora: aprendre, construir, imaginar, participar, avançar…
1,2,3 comencem a imaginar. La idea, a partir d’un número, i el joc que et permet avançar de la mateixa manera que ella ha fet sempre en el concepte de ramificació de l’obra. Els textos relacionats amb els conjunts visuals formen un tot que, durant el recorregut, ens fan reflexionar i ens introdueixen com un convit al joc de manera encadenada, amb conceptes clau que es van repetint en una tipografia més gran.
Només entrar a l’espai, trobem un gran collage amb obres de diferents èpoques que coincideixen amb el plantejament i hi ha aquell element repetit que centra l’atenció i et mobilitza per tirar endavant. El respecte pel lloc així com el diàleg que es produeix, ens dóna el trànsit que connecta l’interior amb l’exterior.
Lourdes Fisa. Museu de Cardedeu.
33 Recomana. Video Duració: 00:24
Des del primer moment, sabem que les normes del joc exigeixen una mirada oberta i un temps per reflexionar. Concepte i vocabulari ens introdueixen en cartografies que, a la manera de mapes, ens situen a nosaltres com a espectadors dins del procés. Aquest plantejament ens dóna un doble joc: provocar la nostra participació i conèixer aquest moviment continu que forma part també del seu propi procés de treball, el joc de relacions que, des d’una obra, permet créixer com un collage obert a una integració constant, però no podem oblidar que la interrelació és com la vida dins la vida, com l’obra dins l’obra.
Un oceà d’idees i pensaments. Cal enfonsar-s’hi per seguir aquest joc de descoberta ple de subtileses i lectures diverses. Què apareix i desapareix? L’espectador mirall que integra alhora el joc de la percepció; una peça del revés que, girada ens dóna l’esquena, buscant potser l’altra cara que també existeix… Però també els símbols, que es troben habitualment en la seva obra, i ara apareixen a través del parxís: la casa-triangle d’ on parteix cadascú; la caseta com a lloc segur o refugi; la rodona que esdevé el lloc segur per compartir amb els amics i la família; les fletxes que indiquen els canvis de direcció i enmig totes les caselles que, en realitat, són els quadres o rectangles que marquen el recorregut i ens donen la idea recurrent de trànsit. Amb tot i introduir els quatre colors del parxís que et situen com a lectura global del joc, al final sempre tot es barreja.
L’experiència del visitant. El fet de moure’s i avançar fa que l’obra evolucioni i pugui arribar a sortir del quadre. L’experiència canviant provoca que, en algun moment, ens convidi a saltar a corda per saber com es veu l’obra en mobilitat o, amb el dibuix com a base, ens posi un parxís a terra amb diferents peces al damunt, com si fossin les fitxes d’aquest viatge que integra tant el seu abecedari com les seves tècniques.
El recorregut ens permet veure com enganxa matrius i juga amb el gravat com a peça única, com un element més a integrar en el quadre, però descobrim la importància de la part tàctil amb les textures i els objectes, el buit i el ple, la lleugeresa i el tancament, sempre dins d’aquest diàleg entre conceptes oposats que es necessiten per donar una unitat, tal com interpretava l’escriptor Italo Calvino, un altre amant del joc que en Les ciutats invisibles lliura els grans diàlegs entre Khubilai Khan i Marco Polo davant el tauler d’escacs.
Una metàfora de la vida. L’autora ens diu: Tu pots ser fitxa de partida. Si el dau és la paraula clau, l’objecte que ens donarà una via de sortida, el símbol sempre serà el risc, la mirada, l’ull que ens fa avançar. En un altre moment, les paraules davant la taula amb les cartes a l’univers són: Juga a les cartes i fes la teva combinació.
Lourdes Fisa us proposa un joc. Durada : 1:24
Tot parteix de les seves pròpies vivències per reutilitzar materials, la recuperació d’obres d’altres formats on apareix el concepte de joc investigat a fons en aquesta exposició, el trànsit —paraula fonamental en el seu treball al llarg dels anys— que permet reutilitzar obres en una combinatòria infinita, perquè mai no saps on comença i acaba una obra que sempre està lligada a la transformació del pas del temps.
A Camins de descoberta, em referia a la seva necessitat de navegar per travessar horitzons. El taller i l’exposició són dos espais mòbils entrellaçats que, com la teranyina que creix, es multipliquen i es bifurquen en l’exploració de noves rutes on jugar amb les matèries, els colors, les textures, els espais, les transparències… El més important per a ella és, en funció del projecte i del lloc, crear una cartografia emocional on es fonen diferents elements que travessen la vida i l’escriptura. En aquell moment recordo que situava el seu taller com un laboratori d’idees per seguir viatjant més enllà del seu entorn físic, “per conduir la vida a través de les diverses possibilitats que genera el joc visual, amb la llibertat d’escollir sempre el següent pas”.
Glòria Bosch
Bonart.cat : http://www.bonart.cat/actual/lourdes-fisa-al-museu-arxiu-tomas-balvey/
Plàstica amb Lourdes Fisa.doc Escola Fonollosa 2016
Cardedeu.cat : http://www.cardedeu.cat/public/noticia/2,4,6-continua-el-joc/