Blaus Blues
Galeria Alba Cabrera. València.
setembre – octubre 2005
“Blaus blues”: un blau de mar que es gronxa a ritme de blues
Per explicar els impulsos que l’han dut a crear la sèrie “Blaus blues” Lourdes Fisa comenta: “la vida és com un mar. Tot va i torna. L’aigua no és mai la mateixa. Nosaltres tampoc”. No hi ha gaires artistes que sàpiguen transmetre en paraules, tan bé com ho fa ella, la intensitat dels sentiments, de les reflexions i dels pensaments, origen de la seva expressió plàstica.
“Blaus blues” és, de bell antuvi, un títol suggerent. De seguida ens sitúa en l’univers d’aquest color fred i tranquil, intens però suau alhora, que s’identifica amb la immensitat de la mar, quantitativament l’element més present al nostre planeta. I també amb els blues, una expressió musical que traspúa relaxació i que convida a una audició en calma. En les obres d’aquesta sèrie, el blau, i tota la gamma de les seves tonalitats, es combina magistralment, com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’una artista sensible com ho és Lourdes Fisa, amb una sèrie fantàstica d’ocres, sienes i terrosos, cercant la complementarietat cromàtica.
Potser recreant-nos en la contemplació de la mar i a ritme de blues podríem intentar encaixar, en aquest món nostre tan complexe i convuls, el puzle que és la vida, que va i que torna, com el mar, i que es mou del caos a l’ordre i de l’ordre al caos. És d’aquest vaivé, semblant amb el del mar que se’n desprén, paradoxalment, una sintonia. Tan la natura com la societat són, al mateix temps, expressió de l’ordre i del caos. I al llarg de la vida ens gronxem de l’un a l’altre. El blau de la mar i el blues poden acompanyar-nos-hi.
Fina Sitjes
