Galeria Artèria, Igualada
del 9 de setembre al 26 d’octubre de 2014
25 anys de la caiguda del mur de Berlín
LOURDES FISA. UN VIATGE PEL TEMPS
“Per a l’artista creatiu la realitat de les sensacions, del temps, de l’espai i de la causalitat ha d’estar fora de tot dubte, com quelcom essencial i degut a que són els únics medis de representar i de convèncer“
Volker Michels. Herman Hesse: Lectures per minuts. 1971
Com a conseqüència de complir-se el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, Lourdes Fisa realitza una exposició i revisa fins a quin punt la seva estada a Alemanya, abans de la caiguda del mur, ha influït en la seva trajectòria creativa, que a més coincideix amb els anys que porta exhibint el seu treball arreu del món. Aquest retorn al passat, amb la circumstància d’haver viscut tant de prop aquest procés, significa una experiència molt enriquidora que li permet fer una lectura més oberta i objectiva del que va succeir, on el concepte de llibertat està ben present, fent que el mur en lloc de separar, dividir i prohibir, es transformi en un espai obert i lliure, on el diàleg sigui el seu protagonista, tal com podem contemplar en les seves obres.
L’exposició porta com a títol Eingang i Haus, 11-17, que també és el nom de l’obra que ocupa un lloc preferent a la galeria. Es tracta d’una gran peça rectangular en la que figura una placa que la pròpia artista va adquirir en un recent viatge a Berlín, i que invita a l’espectador a entrar a contemplar les pintures, gravats i cartes personals que configuren una part, possiblement la més intimista i personal, del seu treball creatiu. Ella mateixa senyala que aquestes obres formen part de la “memòria, d’allò viscut, del passat, del present, i del que ha de venir”.
Per tant, les obres que s’exhibeixen demostren fins a quin punt l’obra gràfica ha estat important per poder entendre el seu treball. No es pot dissociar la pintura i el gravat, ja que ambdues formen part del seu univers creatiu i que originen una sinergia marcadament positiva del que surten beneficiats tant l’espectador com la pròpia artista. Centrant-nos amb les peces que s’exposen observem que la pintura i l’obra gràfica estan relacionades. En el primer cas es tracta d’obra recent, i el segon cas fa referència a l’època alemanya, tractant de buscar el lligam que les uneix mitjançant la memòria històrica, els seus pensaments i vivències personals, i pels seus plantejaments estètics.
El treball de Lourdes Fisa se’l pot considerar com a molt singular, diferenciant-lo d’altres artistes de la seva generació, tant per les diverses tècniques emprades –la fibra de vidre, les transparències, les veladures…-, com per l’aportació original i creativa que s’adverteix en cadascuna de les seves composicions abstractes, on també apareixen elements que indiquen una part de la realitat que li preocupa. Per això el collage i l’estampació, a través de la imatge o de la paraula, són tant importants per a ella. Els viatges, el descobriment i la recerca del passat, l’exploració d’espais desconeguts i la reinterpretació del present, donen com a resultat una obra dinàmica, versàtil i plenament contemporània, on la idea conceptual té la mateixa importància que l’objectual.
Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art
Regió 7 : http://www.regio7.cat/cultures/2014/10/14/lourdes-fisa-revisita-mur-berlin/286876.html