Centre d’Etudes Catalanes Université de París-Sorbonne-París IV
9, rue deSainte-Croix de la Bretonnerie 75004 PARIS
Seguint la ruta / En chemin
del 6 al 28 de Maig de 2009
El Centre d’Etudes Catalanes de la Universitat París Sorbonne presenta l’exposició de l’artista catalana Lourdes Fisa Seguint la ruta / En chemin.
Sota aquest títol l’artista mostra un recorregut real i imaginari alhora, un viatge que no s’acaba, i on cada exposició és una parada en el camí. L’interés per aspectes com la movilitat, els contrastos, queden suggerits al veure el seu treball. La ment de la Lourdes Fisa sempre viatja, i ens ensenya els seus tresors trobats pel camí: colors, textures, rastres, barreja de conceptes, cuïlla de camins.
EL TRAJECTE DE L’ART
L’ art contemporani es pot manifestar de diverses maneres, des del camp de la pintura fins al de la instal·lació, com el gravat, l’escultura o la fotografia, entre altres actes creatius. Quan tots ells es troben en un mateix autor, podem parlar d’artista multi disciplinar, com per exemple ocorre amb l’artista catalana Lourdes Fisa, de la qual ara a Paris podem contemplar el seu recent treball.
El títol de l’exposició és Seguint la ruta, que és com una continuació de Camins de descoberta. Camões des del Mediterrani, projecte que va veure la llum a mitjans del 2007 i que es va exhibir en diverses ciutats europees. Partint de la inspiració del món literari i real d’aquest poeta portuguès i universal del s.XVI, l’artista reflexiona en la recerca de nous camins en l’art.
Lourdes Fisa reconstrueix una història en forma de viatge, un viatge sense fi, on el fil conductor és una travessia per diferents cartografies , que permet endinsar-se en un món ple d’interrogants que serveix per captar allò que pot semblar irreal, però que en realitat no ho és. Aquest recorregut a través del temps, significa aproximar-se a les idees i pensaments d’uns personatges que anaven a la recerca d’uns objectius concrets, que tot i ser diferents dels que persegueix l’artista, sí que impliquen obrir-se a allò desconegut i l’art, en molts aspectes, té aquest punt de misteri.
Quan hom contempla el treball de Lourdes Fisa se’n adona que al darrera de cadascuna de les seves obres hi ha un rerefons poètic, que s’aproxima a una idea conceptual que va més enllà d’allò que els nostres ulls capten. La idea d’unir lo divergent, amb una mirada oberta, que transmet pensaments i experiències viscudes, és una manera de reivindicar l’art com un mètode de coneixement.
A banda d’aquestes consideracions conceptuals, la tècnica emprada per l’artista és igualment important, doncs en la majoria de les peces exhibides es percep un interès per experimentar en diferents suports i materials, cas de la fibra de vidre, que ella mateixa transforma convertint-la en nou material aparent, com per exemple la cera o el pergamí, i que en ocasions es torna volumètrica. La fotografia, el gravat i el paper també apareixen en forma de collage.
Lourdes Fisa es mou dins del camp de l’abstracció, on les seves propostes pictòriques ocasionen que, en una mateixa obra, tant puguin sorgir elements indesxifrables –regalims, formes helicoïdals -, com altres amb un significat més descriptiu, com per exemple símbols, textos i imatges. Per tant, la representació d’aquests viatges, recorreguts o camins, mitjançant unes línies o traços, serveixen per accentuar aquesta relació entre el passat i el present. El temps i l’espai són els eixos principals pels que l’ésser humà condueix la seva pròpia existència, seguint la ruta dels viatgers , cercant nous territoris per conquerir en el s. XXI.
Ramon Casalé
