TERRA BLAVA
Castell de Benedormiens, Castell d’Aro (Costa Brava)
Del 19 de març al 8 de maig del 2022
Inauguració: dissabte 19 de març a les 19 hores.
Dissabtes, diumenges i festius d’ 11-13h i de 17 a 20 hores.
Sota el títol de «Terra blava», Lourdes Fisa presenta al Castell de Benedormiens una selecció de la seva obra des d’un enfocament transversal, que en recorre diverses etapes i temàtiques. L’artista pren dues grans línies del seu treball com a nucli de la mostra: la terra, d’una banda, i de l’altra l’aigua. Es tracta de dos elements simbòlics però també sensorials que vertebren sobretot la seva sensibilitat pictòrica. I és que entre la calidesa i solidesa contundent de la terra i la fluïdesa de l’aigua, l’obra de Fisa s’estén en el temps com una constant exploració plàstica que investiga conceptes relatius a la naturalesa i també a la humanitat: la fragilitat, la fortalesa, el dolor, la llum, el viatge, el moviment, entre d’altres.
El nucli de l’obra presentada, així com de la trajectòria de l’artista, se centra en un treball de l’abstracció que beu de certes qualitats matèriques de la pintura informalista o de l’expressionisme abstracte, però incorpora elements de la seva formació com a gravadora, que sempre ha seguit treballant en menor o major mesura fins avui. L’utilitza com a tècnica principal però també com a tècnica de base damunt la qual incidir amb la pintura. La mixtura de tècniques és quelcom que ha anat aplicant amb naturalitat, utilitzant-les com un instrument d’exploració de l’estil i de la forma, que al capdavall són la matèria expressiva principal a les quals s’entrega. Si prenem per exemple aquesta influència de l’informalisme com a referència per a analitzar la seva obra, de seguida trobarem que d’informalista en té ben poc, ja que tot el seu recorregut estètic mostra una tendència a l’ordenament, a cert retrobament de la geometria que s’imposa malgrat l’expressivitat i la gestualitat perseguides en l’atac de la superfície. És com si Fisa partís d’un impuls intacte i essencial que després necessita endreçar lleugerament, ubicar en un espai. Precisament, aquesta endreça és la que dona força a l’expressió i al gest; d’altra manera, ens trobaríem davant d’un exercici de mera inundació sense connexió entre l’acte creatiu i la mirada. L’artista és conscient que cal, per bé que intuïtivament, establir un pont entre l’energia creativa i la mirada del receptor. L’obra, en definitiva, té com a objectiu aquest diàleg.
Una de les principals línies de treball que podem observar en aquesta mostra és la tècnica mixta –la pintura, el gravat i d’altres– sobre diferents suports com la fibra de vidre, un material industrial que ella, en canvi, dota d’unes qualitats gairebé orgàniques. El tractament que en fa, tant cromàtic com d’estampació, pintura i erosió –o, directament, agressió– , el converteix en una mena de pell d’aparença tan fràgil com la pell humana. És també un material que li permet jugar amb les transparències i amb la translucidesa, que ha explorat en algunes peces a les quals inclou una font de llum interior i esdevenen escultures lluminoses. D’altra banda, és una mena de superfície sobre la qual generar també composicions de ressonàncies cartogràfiques, com si sempre nedés entre la terra i la pell, és a dir, el cos. Menys corpori és, en canvi, un bon segment de la seva obra dedicada a cromatismes més clars, entre el blau i el blanc, els grisos i d’altres gammes que traslladen a l’observador certa sensació de fluir, acompanyades també per un punt més de disseminació de la forma. Malgrat tot, si hi ha alguna cosa que s’obre pas en gairebé tot el treball de l’artista és la figuració; sempre subtil, lleugera, com insinuada o emergent enmig del color i la matèria, apareix el dibuix senzill d’algun element de la natura o alguna figura humana, un detall arquitectònic o anatòmic. Aquests apunts figuratius no fan sinó accentuar el ritme, la força expressiva i l’ambigüitat de les obres; subratllen i complementen el que el color i la densitat comencen a suggerir i el que l’estructura i la composició s’encarreguen d’ordenar. Es tracta, potser, d’un factor humanitzador més, un recurs per retrobar l’empremta de l’intel·ligible, del poètic, del simbòlic.
Precisament, alguns elements de caire més gràfic també apropen el treball plàstic de Fisa al món simbòlic i poètic del qual parlo. Succeeix que, de forma recurrent i com un leitmotiv que travessa l’estructura de gran part de l’obra, trobem elements circulars o ovalats que vertebren o equilibren les composicions. En consonància amb el bagatge temàtic relacionat amb la naturalesa i l’essencial, sembla clar que els elements de tendència circulars formen part d’un llenguatge universal que remet al sentit cíclic de la natura i la vida i a les formes primordials, al propi caràcter geomètric de l’esfera terrestre. Un altre element que també apareix sovint és la paraula escrita, malgrat que majoritàriament illegible, que funciona com un senyal més d’allò intrínsecament humà insistint en presentar-se, en deixar petjada sobre la tela, la fibra de vidre, la fusta, el paper o la pròpia pintura.
Però Lourdes Fisa manifesta que la figuració se li segueix presentant com una opció sempre atraient que li permet una altra forma expressiva, més directa i, sovint, més delicada. La desenvolupa especialment en paper, ja sigui en gravat o en pintura, amb una aproximació molt més bidimensional però que, en canvi, guanya en un altre tipus de contingut més narratiu i al·legòric. Ho veiem, per exemple, en la sèrie realitzada per a l’exposició «SOS Natura», on apareix la figura com a protagonista d’una seqüència de peces que reflexionen sobre l’impacte de l’ús del plàstic en el medi ambient; o, també, en la sèrie «Dones d’aigua», que té la natura com a referent.
Així doncs, tenim davant la trajectòria d’una artista que investiga constantment amb tècniques, formats i paradigmes diversos per aproximar-se a l’expressió. Des de la gestualitat fins al dibuix, passant per la geometria i tots els territoris que hibriden cada una d’aquestes actituds i concepcions del fet plàstic, Fisa és una artífex compromesa amb l’acte creatiu en sií mateix i com a mitjà de comunicació d’un món interior però també de valors universals i inquietuds de la vida contemporània. Inquietuds que es materialitzen en l’ambigua relació entre els valors corporis i càlids de la terra i els de l’aigua, més relacionats amb la transparència, la fluïdesa i el moviment; mai, però, no es tracta d’una dicotomia sinó d’elements complementaris que formen part del món estètic que construeix amb cada peça: sovint no estem amb els peus en terra ferma ni flotant en un mar cristal·lí, sinó que trepitgem aquells territoris limítrofes que ens estimulen a sentir i a pensar, a retrobar-nos amb la mirada i amb aquelles veritats amb què ens connecta.
Descarregar PDF : CULTURA Expo Lourdes Fisa 20222
Platja d’Aro.com : Terra blava – Exposició de pintura
Bonart.cat : “Tierra azul” de Lourdes Fisa en el Castillo de Benedormiens
TVCostabrava : Lourdes Fisa inaugura Terra Blava al Castell de Benedormiens